Ee Cummings: Todos sus libros


  • 95 Poems

    95 Poems

    Publicado en 1958, 95 Poems es el último libro de poemas publicado en la vida de Cummings. El libro refleja las observaciones de Cummings sobre la naturaleza y su gratitud por lo que la vida ofrece: "El tiempo es un tipo extraño: más da lo que da".

  • 73 Poems

    73 Poems

    Cuatro meses después de CUMMINGS en septiembre de 1962. Su viuda de la muerte, el fotógrafo Marion Morehouse, recoge los mecanografiados de 29 nuevos poemas. Estos poemas, así como poemas sueltos publicados sólo en publicaciones periódicas hasta ese momento, conforman 73 poemas. Este es el final del volumen de reedición de los volúmenes individuales de Cummings de la poesía de Liveright, con textos y ajustes basados en E. E. Cummings: Las Poesías Completas 1904-1962.

  • Poemes: Antologia Poetica

    Poemes: Antologia Poetica

    Els (a) poemas (que no son sustantivos - o "potser gensl"a" privativo - el prefijo grec -, que precede, parentèticament, el sustantivo masculi plural genèric) que aquí está presenten i representan -i mai no serà millor Titulado the Empresa de re-presentació - constituyente en una culminació de artesanía filosófica y sublimació poètica, fruta de anís de treball, de hores de inventiva, de tiempo de ingenio, de imagética de asètica, de però també, Cal en oblidar-ho, de trocear piedra de llenguatge. (A) poemas en tots els sentipos preposicionals possibles (i potser aletas i tot els imposible), i són tambem poemas (a) pel sentit primigeni de lletra primera de la alfabet, i pel sentit que el sol donar a este Lletra d"excel · Lència (si te permites afagir-hi afalagadores interpretacions). Alfred Sargatal tiene treballat cos a cos (poema a poema) per fer resonate amb molta de magnitud i substancia poetry d"e.e. Cummings en català, feina improsa i splèndida, si no monumental. Una crestomatia selectiva però generosa de más de cien poemas. El lector que pugs minimamente (o al máximo) cuidar y seguir de los originales en estas versiones pueden ser capaces de donar la fe. Desde el pricle de VICTOR OBIOLS